Article Acerca de la competencia comunicativa
RESUM ARTICLE

Al començament de la dècada de 1970, i en el context de les investigacions de la sociolingüística i de l’etnografia de la comunicació, Dell H. Hymes (1971) va posar en dubte el significat de conceptes com ara competència lingüística, parlant-oient ideal i comunitat de parla homogènia, tal com els va enunciar Noam Chomsky, en entendre que aquests conceptes no tenen en compte els factors socioculturals que influeixen en l’ús lingüístic i comunicatiu de les persones. Amb la finalitat de superar l’alt grau d’abstracció i l’immanentisme d’unes teories gramaticals que ignoraven el que les persones fan amb les paraules en situacions i contextos concrets de comunicació i amb finalitats diferents, Hymes va definir la competència comunicativa, al seu ja clàssic assaig «On communicative competence», com un saber «quan cal parlar, quan no, i de què cal parlar, amb qui, quan, on i de quina manera». Per això, segons l’opinió de Hymes, no es tracta tan sols de saber construir enunciats gramaticalment correctes, sinó també de saber-los utilitzar en contextos concrets de comunicació i de saber avaluar si són socialment apropiats o no.

En aquestes pàgines, oferim els fragments més significatius del ja clàssic treball de Hymes (1971), del qual sorgeix el concepte de competència comunicativa, un concepte essencial en l’àmbit dels anomenats enfocaments comunicatius de l’ensenyament de les llengües. Segons el parer de Hymes, la influència dels factors socioculturals en l’ús del llenguatge no afecta solament l’actuació externa, sinó també la competència interna de les persones, per la qual cosa les llengües no s’han d’estudiar (ni ensenyar) al marge de les intencions ni dels contextos comunicatius en què té lloc l’intercanvi lingüístic.



FORMATS DISPONIBLES
1.98 €
COL·LECIONS: Revista Textos

Continguts de la revista
Monografía
AULA DE DIDÁCTICA
Intercambio
DOCUMENTOS
Informaciones