Aquest article parteix de l’experiència viscuda en un seminari realitzat a l’ICE de la Universitat de Lleida durant dos anys. El principal motiu de la trobada va ser el de compartir les pràctiques de les persones assistents per, a través del diàleg, cercar l’enriquiment mutu i anar construint discurs pedagògic, un discurs que permetés assolir una comprensió millor de cadascú com a docent, una comprensió millor de l’altra persona i sobretot la possibilitat d’actuar amb més arguments en la nostra activitat quotidiana.
