El llibre parteix de l’experiència comuna, pel que fa a França i Espanya, de que els que accedeixen a la direcció dels centres educatius són mestres o professors que respecte a la direcció només tenen un coneixement d’observació .ja que en la cultura organitzativa de les nostres institucions escolars sembla donar-se per fet que l’única cosa que s’ha d’aprendre és a gestionar alguns instruments burocràtics, donant per suposada la capacitat de solucionar conflictes personals i col·lectius, dirigir reunions, prendre decisions, etc. Per contra, aquest llibre es basa en la realitat de que l’exercici de la direcció demana unes competències professionals específiques i ben diferenciades de les pròpies de l’exercici de la docència. Fins i tot, si es té l’experiència d’adjunt, aquesta no permetrà fer front a tots els aspectes de la funció de director, ja que des del primer dia de classe començaran a plantejar-se multitud de qüestions que exigeixen la presa de decisions immediates.