Recursos Després de la tempesta sempre arriba la calma


Després de la tempesta sempre arriba la calma
Resum del recurs

Estem en uns moments excepcionals a nivell planetari. La realitat que vivim aquests dies ens és tan desconeguda com estranya. Ens veiem davant l’obligació de fer una aturada de les activitats socials, econòmiques i culturals i procedir a un confinament de la població en els seus domicilis.

Us fem un avançament de l'Editorial de la revista Guix. Elements d'Acció Educativa, núm. 465 del proper mes d'abril.


Descripció del recurs

Estem en uns moments excepcionals a nivell planetari. La realitat que vivim aquests dies ens és tan desconeguda com estranya. Ens veiem davant l’obligació de fer una aturada de les activitats socials, econòmiques i culturals i procedir a un confinament de la població en els seus domicilis. La raó, evitar la propagació del virus que amenaça seriosament el més preuat que tenim: la vida, la pròpia, la dels nostres éssers estimats i la de la comunitat. També per responsabilitat social i comunitària cal contribuït a fer sostenibles els sistemes públics de salut, desbordats per l’emergència.  Una situació incerta que ja estem veient que tindrà repercussions econòmiques i socials.

En aquests moments incerts ens van apareixent una sèrie de certeses. En primer lloc, l’unànime reconeixement als professionals de la salut del nostre país. De manera espontània ho hem expressat als nostres balcons, agraint el seu sobreesforç i la seva professionalitat. En elles i ells recau un alt grau de responsabilitat, en haver de fer front als nous reptes que van sorgint, a més d’atendre les necessitats mèdiques ineludibles del dia a dia. Per altra banda, també hem anat veient com es van generant xarxes pròximes de solidaritat amb els qui tenen més necessitat en aquests moments: la població de risc tant per malaltia com per la situació social. En circumstàncies com aquestes, elles i ells han de ser la prioritat.

Fa uns dies vam haver de deixar l’aula, l’escola, els infants, les companyes i companys de l’equip una mica de sobte,  amb  el neguit de no saber com acabaria tot plegat, quant de temps duraria el confinament, com ens organitzaríem a nivell personal i familiar. A mesura que van passant els dies constatem i ens reafirmem amb la creença que per responsabilitat social cal romandre a casa. Estem començant a provar el teletreball, ens organitzem en xarxa i compartim amb els nostres companys i companyes tasques a fer. Estan sorgint propostes digitals interessants a nivell educatiu que s’ofereixen tant per al nostre alumnat com per a nosaltres mateixos en el marc de la formació permanent. En l’àmbit cultural també apareix el vessant solidari i s’estan obrint gratuïtament a la xarxa teatres, musicals, cinema, visites virtuals a museus i altres iniciatives. En altres àmbits socials també tant persones com organitzacions estan oferint activitat física, d’entreteniment, etc. en línia a tota la població. Una ràpida adaptació a aquesta realitat imposada, que ens ha de fer pensar en la necessitat de reduir la bretxa digital envers la part més feble del nostre alumnat i de les seves famílies. Sens dubte, un indicador clar d’inequitat.

Els dies, les setmanes, algun mes... passaran i la tempesta donarà pas a la calma. Haurem de veure i valorar la incidència que haurà tingut el temporal. Però, com sempre caldrà aprendre de les situacions difícils. No fa massa, el 2008, vam afrontar una tempesta de la qual no en vam sortir molt ben parats. De fet,  el nostre sistema sanitari, que tant valorem, està patint els efectes de l’escassedat de pressupost. Part dels nostres joves amb talent i formació han hagut de buscar el futur en altres països.

I nosaltres, des del sistema educatiu, amb totes les dificultats del canvi i dels ajustos, estem formant les ciutadanes, els ciutadans d’avui i demà i els professionals de la nostra societat.

Tot plegat ens ha de fer pensar en el valor dels serveis públics i en la necessitat que siguin de qualitat i, per això, cal que estiguin correctament finançats. Ho hem de tenir en compte cadascú de nosaltres i ho hem de saber transmetre i exigir als nostres representants polítics.

Aquests temps també ens poden donar pistes per treballar d’altres maneres, més sostenibles i respectuoses amb el nostre planeta. Slow time, és temps de confinament, de calma, de descobrir altres maneres de ser i viure. Segur que en traurem molts aprenentatges. Però no podem acabar sense fer el nostre particular i personal agraïment i reconeixement a totes les persones que vetllen per la nostra salut.

I, sobretot #quedatacasa.