En aquest capítol es planteja una perspectiva pedagògica en què és de crucial importància l’establiment de temps i espais per treballar la interioritat des de la cura d’un mateix fins a la cura dels altres, és a dir, el que s’ha anomenat cura ètica. S’hi fa una profunda reflexió sobre la necessitat de potenciar la cultura del ser en lloc de la del tenir, de manera que es generen iniciatives que s’endinsen en els terrenys de la interioritat.
