La crítica al comentari de text literari heretat dels anys setanta (d’ortodòxia filològica, individual, escrit, exhaustiu) contrasta amb l’ús real que fa el parlant en el dia a dia del comentari (cooperatiu, oral, parcial, plural, obert a tota mena d’objectes). Aquest contrast suggereix algunes orientacions didàctiques per utilitzar el comentari de text de manera comunicativa i significativa, tant com a objectiu d’aprenentatge a la classe de llengua com també com a instrument epistèmic per a continguts curriculars d’altres disciplines.