Ideas clave y recursos sobre aprendizaje cooperativo
Resum del recurs

Què és l'aprenentatge cooperatiu? Quins aspectes afavorim integrant estructures cooperatives a les aules? Us oferim alguns exemples d'estructures cooperatives.


Descripció del recurs

· El llapis al mig: El mestre/a dóna En els darrers anys han anat guanyant pes les perspectives inclusives. L’educació inclusiva implica que tots els nens i nenes d’una determinada comunitat aprenguin plegats independentment de les seves condicions personals, socials o culturals. Es tracta d’un model d’escola en la qual no existeixen "requisits d’entrada" ni mecanismes de selecció o discriminació de cap tipus, per fer realment efectius els drets a l’educació, a la igualtat d’oportunitats i a la participació. L’enfocament d’educació inclusiva, implica, per tant, modificar substancialment l’estructura, funcionament i proposta pedagògica de les escoles per donar resposta a les necessitats educatives de tots i cadascun dels nens i nenes, de forma que tots tinguin èxit en el seu aprenentatge i participin en igualtat de condicions.

Per aconseguir-ho quelcom fonamental és passar d’una estructura d’activitat individual a una estructura cooperativa. L’aula, des d’aquest plantejament, ha de deixar de ser tot un seguit d’alu

 

 

mnes que només comparteixen el fet d’haver nascut en el mateix any i convertir-se en una petita comunitat d’aprenentatge. D'aquesta manera afavorirem la interacció professorat- alumnat i entre alumnes, poder combinar el treball individual amb el treball en equip, la participació equitativa i l'atenció a la diversitat. Per a què 

això sigui possible cal:

· Una interdependència positiva.
· Que cada alumne/a conegui i accepti que té una doble responsabilitat: aprendre i contribuir a què aprenguin els altres companyes/es.
· Reconèixer la importància dels factors emocionals per aprendre i la necessitat de què es creïn vincles entre els alumnes.
·  Vetllar per una bona cohesió de grup i un bon clima d’aula.
· Tenir en compte que l’aprenentatge cooperatiu és en sí mateix un contingut curricular més que els alumnes han d’aprendre i que, per tant, se’ls ha d’ensenyar.

 

Entre els diferents exemples d'activitats cooperatives que presenta Pere Pujolàs al seu llibre 9 ideas clave: El aprendizaje cooperativo podem destacar: 

· 1-2-4: Dins d'un equip cada alumne/a pensa quina és la resposta correcta a una pregunta que ha plantejat el mestre/a. Tot seguit es posen de dos en dos, intercanvien les seves respostes i les comenten. Finalment tot l'equip (els quatre membres) ha de decidir quina és la resposta més adient a la qüestió que se'ls ha plantejat.

· El full giratori: El mestre/a assigna una tasca als equips (una llista de paraules, la redacció d'una història,...) i un membre de l'equip comença a escriure la seva aportació en un "full giratori". Mentre els altres miren i s'hi fixen en com ho fa, l'ajuden si cal, l'animen... A continuació, el full passa al company del seu costat seguint les agulles del rellotge per a què aquest escrigui ara la seva part en el full i així successivament fins que tots els membres de l'equip hagin participat. Cada alumne/a pot escriure la seva part amb un color diferent i així a simple vista es pot veure fàcilment l'aportació de cadascú.

 a cada equip un full amb tantes preguntes o exercicis com membres té l’equip. Cada estudiant s’ha de fer càrrec de la resposta d’una pregunta o de la realització d’un exercici. Es determina l’ordre amb què s’hauran d’anar treballant les preguntes o els exercicis. Quan l’estudiant que li ha tocat ser el primer llegeix amb veu alta la pregunta o l’exercici que se li ha encarregat i entre tots parlen de com es fa i decideixen quina és la resposta correcta, els llapis de tots es posen al mig de la taula per indicar que en aquells moments només es pot parlar i escoltar i no es pot escriure. Quan tothom ho té clar cadascú agafa el seu llapis i escriu o fa en el seu quadern l’exercici que acaben de treballar. En aquest moment, ja no es pot parlar, només es pot escriure. A continuació, es tornen a posar els llapis al mig de la taula, i un altre estudiant “dirigeix” la resposta de la “seva” pregunta o la realització del “seu” exercici, fins que tots ho tenen ben clar. Aleshores poden tornar a agafar el seu llapis, i sense parlar, han d’escriure o fer l’exercici corresponent a la seva llibreta. I així fins que tots han explicat la seva pregunta o el seu exercici i tots han escrit o fet els quatre exercicis de l’activitat.

 

Si voleu conèixer més exemples d'estructures cooperatives us recomanem consultar el llibre del qual hem extret aquesta informació: