Això era i no era, un taller de recanvis de rodes de cotxe on s’acaramullaven pneumàtics usats que esperaven que els duguessin a reciclar. A una escola molt i molt maca, de nins de tres, quatre i cinc anys, hi havia un pati amb trespol de terra on vivien nou pins i una olivera, al costat de tres pins morts per una llevantada grossa que va fer devers l’any 2001. A l’escola, durant l’hora d’esbarjo, les alumnes i els alumnes corrien pel pati al costat dels arbres sense fer-los gaire cas, mentre que les rodes tristes seguien al taller esperant el seu final plenes de pols i desesperança.
