De conviure, se n’aprèn; no naixem sabent-ne. I aquest aprenentatge esdevé,curiosament, un dels més difícils i complexos que les persones podem acabar realizant al llarg de la vida. Diem ½curiosament+ perquè, bo i reconeixent la complexitat que el caracteritza (sobretot en un món sense fronteres culturals), és alhora i des de sempre un dels més necessaris per a la construcció d’entorns socials que garanteixin la seguretat personal i la supervivència.