Avaluar l’oralitat pública no és una tasca fàcil, ni per a l’avaluador, el docent; ni per a l’avaluat, l’alumne que parla; ni per als receptors –també avaluadors–, els companys de classe. L’especificitat de l’ensenyament de la llengua oral troba la correspondència en l’especificitat de l’avaluació de l’oralitat. El present article reflexiona sobre aquesta singularitat i proposa alternatives per fer factible la millora de l’oralitat pública de tot l’alumnat de l’aula.
