Vaig decidir que aquest curs cada alumne havia de tenir un lloc propi. Un calaix per tenir-hi les coses, que ningú no pogués mirar sense consentiment,
i alhora un lloc on desar-hi aquelles coses tan delicades i subtils que els nens i les nenes acostumen a portar. Per a mi, era com un element més que permet l’acollida de les persones, i ja sabem que sentir-se acollit dóna confortabilitat.
