Els infants desatents i hiperactius son un reflex d’allò que passa avui dia? Pares i mares desbordats i deprimits, docents que es veuen superats per les exigències, un entorn en el qual la paraula ha anat perdent valor i normes que solen ser confuses... es podrien etiquetar?
Algunes reflexions sobre els tipus de dèficit d’atenció i hiperactivitat, les intervencions possibles al consultori i a l’escola, la relació que tenen el dèficit d’atenció i la hiperactivitat amb els trastorns d’aprenentatge, la incidència de l’entorn social i les aportacions des de la neurologia, compleixen un altre objectiu: oferir una reflexió crítica i una mirada àmplia i interdisciplinària sobre una problemàtica complexa.