REVISTA AULA INFANTIL - 078 (NOVIEMBRE 14) - Documentar las prácticas de aula

A continuació, us oferim algunes de les opinions i reflexions recollides al fòrum de la nostra web, generades a partir de la lectura de l’article de Toni Moisès sobre la incidència dels nostres aprenentatges vitals com a mestres i la importància de l’autoconeixement i l’autoobservació en les relacions amb l’alumnat.

En aquest article d'opinió, Toni M. Lladó reflexiona sobre la incidència dels nostres aprenentatges vitals com a mestres i la importància de l’autoconeixement i l’autoobservació en les relacions amb l’alumnat.

Els canvis que estem patint a la societat actual (atur, mancances econòmiques, etc.), poden modificar el present i el futur dels nostres fills i de les nostres filles i/o del nostre alumnat? Tant com per haver de canviar la manera d’educar? Per fer variar la nostra tasca a l’escola? Per influir en els resultats acadèmics?

Està canviant, també, la visió, la demanda i el que esperen els pares i les mares de l’escola? Els hem d’ajudar més encara a educar i a fer créixer les seves criatures? O, potser, tan sols, hem d’actuar d’una manera diferent de com ho hem fet fins ara? Estem davant d’un tema important? Val la pena parlar-ne?

Potser sí. Potser que dediquem uns quants minuts del nostre temps a pensar en tot això; a pensar en els canvis de la societat actual i en la manera com hi podem incidir, si és que podem, perquè, en definitiva, és la societat dels nens i les nenes del futur.

Qui m’hauria dit mai que, tan sols amb unes caixes de fruita, els infants d’1 a 3 anys poguessin inventar més d’una dotzena de jocs diferents! Quatre anys d’experiència amb aquests objectes els han convertit en el material imprescindible de l’aula i, curs rere curs, veig, «incrèdula» i meravellada, com els nens i nenes són capaços d’inventar un joc nou que no havia aparegut en els grups anteriors.

L’experiència que presentem planteja el treball per projectes al segon cicle d’educació infantil, dut a terme dintre d’una comunitat d’aprenentatge on l’equip de cicle organitza l’abordatge d’un mateix projecte des de nivells diferents i on les famílies esdevenen agents actius dintre del projecte, no solament des de casa seva, aportant-hi informació, sinó també a les aules, intervenint amb les mestres i amb l’alumnat, la qual cosa enriqueix la construcció compartida dels aprenentatges de les nenes i els nens.

En aquest article, hi presentem el projecte de treball «Mira Miró», desenvolupat amb els infants de 5 anys del CEIP Virgen de Belén de Màlaga i amb alumnat del grau d’Infantil de la Universitat de Màlaga. Aquesta acció s’inclou dintre d’un projecte internacional d’innovació educativa transversal, el pilar bàsic del qual és la relació entre la universitat i l’escola.

En aquest article, s’hi presenta una proposta d’introducció de l’anglès a l’educació infantil que vol ser coherent amb les característiques i les necessitats de l’etapa, a més d’efectiva en el paper d’ensenyament de la llengua. Aquesta proposta passa per utilitzar moments quotidians de l’escola que, per la seva característica de rutinaris i contextualitzats, els fa especialment adients perquè s’hi pugui treballar en anglès.

Aquest article pretén justificar la necessitat que hi hagi espais d’acompanyament a famílies i a infants. Mitjançant l’anàlisi de l’impacte que han tingut certs canvis a les llars, té la intenció d’aportar elements de reflexió que contribueixin a millorar aquest servei i la seva sostenibilitat futura.

Tota preocupada, la Isabel ha comentat a la mestra: «No hem fet mai distincions entre els nostres dos fills, un nen i una nena, a l’hora d’educar-los. Els hem comprat joguines molt variades: construccions, pilotes, cotxes, nines, trencaclosques, etc., però el nostre fill de quatre anys sol jugar molt més amb les joguines de la seva germana gran que no pas amb les seves. Li agrada pentinar i canviar de roba les nines, preparar-los menjar, també s’estima més disfressar-se de princesa i rebutja el vestit de Superman. Per al meu home, el súmmum va ser quan, ahir, el petit es va voler pintar les ungles. Abans, jo no donava cap importància a aquestes conductes, però he començat a preguntar-me si el seu comportament deu tenir alguna cosa a veure amb la seva sexualitat futura. No sé com haig d’actuar».

L’escola bressol municipal Els Patufets de Navas, a Barcelona, aposta per crear confiança en les famílies basant-se en una pedagogia del món quotidià, de la delicadesa, que ajudi els infants a valorar la importància de sentir-se bé i a gust, de sentir-se estimats, valorats, respectats, acollits, feliços i segurs, condicions bàsiques per generar un context positiu per a l'aprenentatge, per entrar en relació amb el món, amb les altres persones i amb ells mateixos.

La meditació és un mètode d’introspecció universal, que es troba en molts enfocaments espirituals i en uns altres camins d’autoconeixement. Els nous models educatius contemplen la meditació com una eina de gran utilitat a les aules. Es busca entrenar i desenvolupar la ment partint de les dues capacitats bàsiques que té: la concentració i la consciència de l’aquí i l’ara.