L’article és una reflexió sobre les indicacions psicològiques en teatre, tant pel que fa al terreny professional com a la pedagogia. L’autor realitza un recorregut per alguns dels mestres que han obert unes altres vies per ensenyar teatre i per abordar el fet escènic més enllà de la mera aproximació psicològica, que sol ser reductora i simplifica el misteri de l’escena.