Feia dies que observava els infants com es movien per l’aula cercant un lloc per amagar-s’hi. Vaig mirar l’espai detingudament i em vaig adonar que realment oferia molt pocs racons que poguessin satisfer la seva demanda. Únicament, penjat en una cantonada, hi havia un llarg tul que es convertia en còmplice dels seus desitjats jocs. La solució passava per transformar d’alguna manera els espais i els materials de l’aula. Amb l’ajut de les famílies, vam anar col·leccionant grans caixes de cartró que amb elles van confeccionar un laberint de túnels amb finestres per oferir-lo als infants.
