Zumaiena cuida el mar
Resum de l'experiència

La costera del Plastifish ens ha ajudat a apreciar la bellesa de Zumaia i a reconèixer que no prestem prou atenció a la natura. No l’hem d’oblidar mai. Cuidar-la tan bé com puguem és a les nostres mans i ho hem de fer cada dia. T


Descripció de l'experiència

Els oceans s’ofeguen per culpa dels plàstics, i el nostre mar Cantàbric no en constitueix cap excepció. La brossa marina es converteix en microplàstics que entren a formar part de la cadena tròfica i que esdevenen una amenaça per a la flora, la fauna i els éssers humans.

En aquest sentit, el projecte La costera de Plastifish, ideat per l’associació sense ànim de lucre Itsas Gela, que, amb el seu vaixell Mater Barco EkoActivo (darrera embarcació pesquera de fusta), en col·laboració amb la marca esportiva Ternua, alguns clubs de busseig i diverses escoles de l’entorn, té com a objectiu eliminar aquest tipus de residus. I en aquest context, des de la nostra escola Zumaiena, hem intentat aportar-hi el nostre granet de sorra.

Durant el curs 2019-2020 van venir dues persones a explicar-nos el projecte i de seguida vam posar fil a l’agulla. El primer que vam fer, amb l’ajut de les nostres professores, va ser estudiar la costa de Zumaia i la desembocadura del riu Urola per poder triar el nostre camp d’acció. Ens va servir per adonar-nos que, malauradament, no havíem d’anar gaire lluny per dur a terme la nostra «feina». Seguidament, vam fixar el dia per realitzar la recollida de residus.

El projecte va experimentar un gir inesperat a causa de la pandèmia i va continuar d’una altra manera. Cadascú a casa seva va haver de fer una manualitat utilitzant escombraries domèstiques, fotografiar-la i enviar-la al concurs patrocinat per Ternua per dissenyar la seva samarreta anual, el teixit de la qual és fabricat amb plàstic recuperat del mar. Quina quantitat de residus que generem a casa nostra! I això que, des que érem infants, a l’escola i a la nostra família ens han ensenyat que hem de reduir l’ús del plàstic i altres materials no reciclables... (Aquí també hi tenim feina a fer.)

Des del començament d’aquest darrer curs 2020-2021, ja sense confinament domiciliari però encara molt condicionats per la pandèmia, vam tornar a reprendre el projecte tal com el vam pensar inicialment i, per fi, vam poder analitzar i netejar les vores del riu Urola i la zona del Flysch que tan bé coneixem i que tant estimem.

Un cop recollits tots els residus, els vam transportar en camió a l’escola per classificar-los. No va ser fàcil. Hi vam trobar de tot: brossa orgànica, plàstics de tota mena, vidres, papers, objectes metàl·lics, medicaments, rodes..., a més d’alguns animals morts (una ovella, un ocell, algun ratolí...).

Finalment, un cop classificats, vam portar els residus a la deixalleria, on van ser pesats per poder-ne saber la quantitat que n’havíem recollit, dada requerida per poder dur a terme el projecte.

La costera del Plastifish ens ha ajudat a apreciar la bellesa de Zumaia i a reconèixer que no prestem prou atenció a la natura. No l’hem d’oblidar mai. Cuidar-la tan bé com puguem és a les nostres mans i ho hem de fer cada dia. Tal com diu la Kirmen Uribe al seu poema:

 

Ez eman hautatzeko. Hemen geratuko naiz.

Olatu berde eta mendi urdinen artean.

(No puc triar. Em quedo aquí.

Entre onades verdes i muntanyes blaves.)

 

 

Maria José Telleria Yeregui, Eneritz Alkorta Aldazabal

Zumaiena Ikastetxea. Zumaia (Guipuzkoa)

https://zumaiena.eus