Multinivell a l´escola rural

En aquest article, s’hi pretén donar a conèixer i comentar certs components del procés d’ensenyament-aprenentatge en una escola rural portuguesa a partir del testimoni d’una professora. Entre altres factors, s’hi analitzen certes «pràctiques», com ara l’ensenyament multinivell, la interdisciplinarietat, l’aprenentatge cooperatiu i l’ensenyament recíproc, la utilització de l’entorn, la vinculació amb la comunitat, la relació propera entre l’ensenyant i l’aprenent i el treball de projecte.

A partir d’una escena descrita per un docent d’una aula multigrau d’escola rural, es poden evidenciar els problemes derivats de les pràctiques tradicionals d’avaluació en el camp de les ciències socials. Al voltant d’aquestes evidències i en funció del potencial de les aules multigrau per a l’aprenentatge, s’hi proposen alternatives d’avaluació basades en les preguntes de l’alumnat i no solament en les seves respostes.

Les investigacions recents sobre les pràctiques de les mestres i els mestres que exerceixen en escoles rurals i de muntanya posen de manifest l’existència d’una forta territorialització de les pràctiques professionals pedagògiques, com també de nombroses pràctiques socials que afecten els actors més involucrats amb el centre docent. Posar en marxa aquest tipus de pràctiques exigeix, per part del professional de l’educació, un tipus d’«aprenentatge del territori», mercès al qual aquest pot construir un saber ensenyar territorialitzat adaptat a la seva escola.

L’educació multinivell és un tret diferenciador de l’aula rural. Aquest fet aporta valor pedagògic a una classe diversa i heterogènia. Atendre la diversitat de nivells i d’edats existents suposa haver d’utilitzar estratègies didàctiques flexibles i obertes, coherents amb una manera determinada d’organitzar l’espai i el temps, així com entendre la sistematització del procés d’ensenyament-aprenentatge.

Aquest escrit vol ser una petita mostra de les reflexions que una es fa al voltant de la tasca de la direcció d’un centre escolar. És una feina engrescadora, però dura, i més encara si les condicions que t’envolten no et són favorables. Però hi som i hem de tirar endavant! Com ja vaig fer en la carta que vaig escriure l’estiu passat, Cabòries, que va gaudir d’una àmplia difusió per les xarxes socials, empraré el símil del viatge amb vaixell.

En el present article, s’hi ressenya una experiència comunitària d’innovació social per promoure la parentalitat positiva a Astúries. L’objectiu és atendre les necessitats detectades d’assessorament familiar tal com es proposa a la Recomanació 2006/19 del Consell d’Europa. Es tracta d’un projecte liderat pels serveis socials municipals, amb el suport dels ajuntaments respectius, on s’involucra tots els agents socials, especialment els centres escolars.

L’escola sempre ha estat un reflex de la societat que l’envolta i de tot el que hi succeeix. Això ha provocat que la mirada i les accions que abans definien l’educació acadèmica ara hagin quedat desfasades.

L’escola Ítaca de Manresa es defineix com una escola acollidora, que respecta la identitat personal i la diversitat de cadascú, oberta i compromesa amb l’entorn i on els valors democràtics i humans s’aprenen a partir de l’experiència adquirida a la vida quotidiana. Una part important del temps escolar es destina als espais de treball distribuïts per àmbits temàtics.

Aquesta proposta està dissenyada per ser realitzada en tallers de cuina. Mitjançant el treball que es fa a l’escola, es pretén que la família també hi participi i hi interactuï a casa amb els seus fills i filles.

L’escriptura és una de les feines que costa més de realitzar a alguns infants. No troben cap motivació que els animi a escriure i, per ells, cada redacció constitueix una àrdua tasca que han de dur a terme. Als grups de reforç de llengua, la dificultat encara és més gran, perquè, a la manca de motivació, s’hi afegeixen les dificultats per escriure un text. La pràctica que presentem intenta motivar aquests nois i noies treballant en base a temes que els interessen i per grups.

La literatura infantil actual segueix uns patrons en els quals solen ser presents l’èxit i l’alegria. La fantasia, els éssers màgics i les situacions inversemblants ens fan passar bones estones, però també hi ha una literatura infantil compromesa a transmetre uns valors i unes actituds vitals que ajuden el nostre alumnat a créixer, i de quina manera!

L’acció tutorial és el conjunt de totes les actuacions educatives dutes a terme per tal d’afavorir al màxim el desenvolupament integral de cadascun de l’alumnat. Però, a més a més, donen eines molt útils al professorat per realitzar un seguiment de l’infant i del seu grup que ens ajudarà a guiar el camí de la seva educació. Ara bé, també ens cal nodrir-nos d’eines que ens ajudin a esbrinar la valoració de la comunitat educativa en una acció contínua per assolir la millora.

L’estructura organitzativa del centre afavoreix moments durant els quals els infants poden prendre decisions sobre temes que els afecten. A través del Consell d’Aula --reunió interna del grup i la tutora-- i del Consell de Petits --reunió dels representants d’aula i l’equip directiu--, s’assumeixen responsabilitats i decisions que ens afecten a tothom.

El mecanisme de les analogies es fonamenta en l’habilitat de relacionar coses ben diferents, una estructura creativa que s’ha desenvolupat en la metàfora poètica i artística. També és una tècnica que podem treballar per tenir una visió nova de la pròpia realitat.

Viatjar als antípodes sempre ha estat un tòpic. Quan tens ganes de fugir, de fer una parada o necessites ser ben lluny de tot durant uns quants dies, sempre penses en aquest viatge. Per què els antípodes i no el Carib, per exemple, o l’oceà Índic, o bé al mig del mar desconnectat de tot? Doncs perquè els antípodes són el lloc més allunyat on pots arribar del planeta, just a l’altra banda, i per anar-hi has de recórrer més quilòmetres, o milles, o el que sigui, que per fer cap a qualsevol altre punt de la Terra.

Les aules multigrau i les graduades atenen diferents plantejaments organitzatius de l’alumnat. Encara que el model multigrau tingui més presència al medi rural, el fet d’aplicar-lo també pot ser producte d’una elecció pedagògica en altres contextos. La caracterització, la descripció d’alguns dels elements que el distingeixen i diferents possibilitats didàctiques des de la praxi són objecte d’atenció en aquest article.